Actualitat
L’ergonomia aplicada al treball sanitari i sociosanitari presenta característiques diferencials respecte a altres sectors. Mentre que, en molts àmbits, la gestió ergonòmica se centra en la manipulació de càrregues inerts, en l’activitat assistencial la «càrrega» és, amb freqüència, una persona.
Aquesta particularitat ho canvia tot. En el cas d’una càrrega convencional, ens podem plantejar dividir-la en parts més petites per facilitar-ne la manipulació. En canvi, quan es tracta d’una persona, això no és possible.
A diferència dels objectes, el pacient no és fragmentable, no sempre pot col·laborar activament en la maniobra i es pot trobar en situacions de dependència física, dolor o inestabilitat clínica.
En conseqüència, els professionals sanitaris estan exposats a una càrrega física elevada i constant, amb un risc alt de lesions musculoesquelètiques, especialment a l’esquena, les espatlles i el coll.
L’entorn sanitari combina múltiples factors de risc, que actuen de manera simultània:
Aixecar, girar o traslladar persones implica esforços elevats i sovint imprevisibles. Aquestes maniobres superen amb freqüència els límits de càrrega recomanats per a la columna vertebral, especialment quan es realitzen sense ajudes tècniques adequades.
Treballar inclinat sobre un llit, amb el tronc girat o amb els braços elevats són lsituacions habituals en la pràctica assistencial.
.Aquestes postures, mantingudes en el temps, generen sobrecàrrega muscular i fatiga acumulada, la qual cosa augmenta el risc de lesió.
Algunes tasques, com la higiene del pacient o la preparació de material, impliquen moviments repetitius.
Encara que siguin breus, aquestes accions poden provocar microlesions. Amb el temps, aquestes microlesions poden evolucionar en patologies cròniques.
Espais reduïts, llits no regulables en alçada o distribucions arquitectòniques poc funcionals dificulten l’adopció de postures segures i obliguen a compensacions biomecàniques no desitjables.
Hi ha un factor que diferencia clarament aquest sector d’altres: no es pot eliminar la tasca de manipulació.
En altres sectors, és possible mecanitzar processos o eliminar la manipulació. En canvi, en l’àmbit sanitari, la mobilització és inherent a la cura. Cal fer-la, sovint amb rapidesa i en contextos de pressió assistencial, i adaptant-se
Per això, la clau no és evitar el risc, sinó gestionar-lo de manera intel·ligent. I aquí és on l’ergonomia deixa de ser teoria per convertir-se en una eina pràctica imprescindible.
Grues de transferència, llençols lliscants o taules de transferència redueixen significativament la càrrega física. No són recursos complementaris, sinó elements centrals de la prevenció. De fet, sempre que hi hagi una ajuda disponible, no utilitzar-la implica assumir un risc evitable.
Moltes lesions no es produeixen per desconeixement, sinó quan una sola persona intenta fer una maniobra que requereix suport. Per això cal definir quan cal ajuda, quin és el procediment i qui hi intervé.
Un error molt habitual és començar la mobilització sense preparar l’espai. Abans de moure un pacient cal ajustar l’alçada del llit, retirar els obstacles i tenir apunt i a prop el material necessari.
Preparar l’espai abans de mobilitzar la persona permet reduir esforços innecessaris i millorar el control del moviment.
El moviment més lesiu no és aixecar, sinó aixecar i girar alhora.
Per tant, cal girar amb els peus, no amb l’esquena i mantenir la càrrega a prop del cos. D’aquesta manera es redueix notablement l’estrès sobre la columna.
L’ergonomia no és només tècnica, també és organització. Per això, planificar les tasques, distribuir càrregues entre professionals i respectar les pauses és fonamental per sostenir l’activitat en el temps sense perjudicar la salut.
Parlar d’ergonomia en sanitat no és només una qüestió de protegir el treballador. En realitat, té un impacte directe en tot el procés assistencial. D’una banda, una bona gestió ergonòmica millora la seguretat del pacient, ja que permet realitzar moviments més controlats i redueix el risc de caigudes o manipulacions brusques. D’altra banda, també contribueix a una millor qualitat assistencial, perquè facilita intervencions més precises i menys condicionades per la fatiga del professional.
Alhora, una menor exposició a lesions es tradueix en menys baixes laborals i, en conseqüència, en una major continuïtat del servei. Això afavoreix l’estabilitat dels equips i permet oferir una atenció més coherent i eficient al llarg del temps.
Així doncs, l’ergonomia no és només una eina de prevenció, sinó també un element essencial de qualitat assistencial.
L’ergonomia en el sector sanitari no es pot abordar amb solucions simplistes ni amb consells genèrics. La complexitat de les tasques, la variabilitat dels pacients i la pressió assistencial exigeixen una mirada integral.
Per això, la prevenció passa per una combinació dels elements següents:
En aquest camí, comptar amb el suport d’una empresa especialitzada en prevenció de riscos laborals pot marcar la diferència. Equips com els de Mutuacat Prevenció treballen precisament per ajudar els centres sanitarisi sociosanitaris a identificar riscos, implementar millores efectives i promoure entorns de treball més segurs i saludables.
Perquè, en definitiva, cuidar no hauria d’implicar fer-se mal.
Marly Andrea Galindo Tovar
Comunicadora social
