Actualitat
En els darrers anys, la transformació digital ha accelerat profundament els canvis en l’organització del treball. D’una banda, ha aportat eficiència i flexibilitat. Tanmateix, també ha introduït nous riscos psicosocials. Entre aquests, destaquen el tecnoestrès i la fatiga digital.
Aquests fenòmens no són puntuals. Al contrari, tenen un impacte creixent en la salut de les persones treballadores i en la productivitat empresarial. Per això, resulta imprescindible comprendre’ls i gestionar-los adequadament.
Els riscos psicosocials deriven de les condicions de treball relacionades amb l’organització, el contingut de la feina i les relacions laborals. A més, poden afectar tant la salut mental com la física.
En aquest context, factors com la càrrega de treball, la manca d’autonomia o la pressió temporal tenen un paper clau. Igualment, la digitalització intensiva ha afegit noves variables de risc.
Per tant, cal analitzar aquests riscos de manera integral. Només així es poden prevenir de forma eficaç.
El tecnoestrès o estrès tecnològic és una resposta negativa associada a l’ús intensiu de tecnologies de la informació i la comunicació. En concret, apareix quan les demandes tecnològiques superen els recursos de la persona.
En primer lloc, trobem la tecnoansietat. Aquesta es manifesta com una sensació de tensió davant l’ús de dispositius o aplicacions.
En segon lloc, hi ha la tecnofatiga. En aquest cas, la persona experimenta cansament mental i saturació cognitiva.
Finalment, destaca la tecnodependència. Aquesta implica una necessitat constant d’estar connectat, amb dificultat per desconnectar.
Diversos factors contribueixen al tecnoestrès. D’una banda, la hiperconnectivitat permanent. De l’altra, la rapidesa dels canvis tecnològics.
A més, la manca de formació adequada incrementa la inseguretat. Igualment, les expectatives de resposta immediata generen pressió constant.
Per tot això, el tecnoestrès no és només una qüestió individual. També respon a decisions organitzatives.
La fatiga digital és un estat d’esgotament derivat de l’exposició prolongada a pantalles. Tot i això, no es limita a la vista.
Entre els símptomes més habituals, trobem:
A més, aquests símptomes poden persistir fora de l’horari laboral. En conseqüència, afecten la recuperació i el descans.
La fatiga digital no és casual. Sovint, està relacionada amb:
Per tant, l’origen no és només tecnològic. També és organitzatiu.
Els efectes del tecnoestrès i la fatiga digital són significatius. D’una banda, afecten la salut de les persones treballadores. De l’altra, impacten directament en els resultats empresarials.
En primer lloc, augmenta el risc d’ansietat i estrès crònic. A més, poden aparèixer trastorns del son.
També es detecta una disminució del benestar emocionalde la pertsona. En casos prolongats, pot derivar en burnout.
Pel que fa a l’empresa, els efectes són igualment rellevants:
Per tant, la gestió d’aquests riscos és una inversió, no una despesa.
La legislació en prevenció de riscos laborals estableix l’obligació d’avaluar tots els riscos, inclosos els psicosocials.
A més, la normativa sobre el dret a la desconnexió digital reforça aquesta responsabilitat. En conseqüència, les empreses han de garantir que les persones treballadores puguin desconnectar fora de l’horari laboral.
També és necessari adaptar els llocs de treball digitals. Això inclou tant aspectes tècnics com organitzatius.
La prevenció del tecnoestrès i la fatiga digital requereix un enfocament estructurat. No n’hi ha prou amb accions puntuals.
En primer lloc, cal identificar els factors de risc. Per això, és imprescindible realitzar una avaluació específica.
Aquesta ha de tenir en compte l’ús de tecnologies, la càrrega de treball i els canals de comunicació.
En segon lloc, s’ha de revisar l’organització. Per exemple:
A més, és recomanable evitar la multitasca constant.
D’altra banda, cal implantar polítiques clares de desconnexió. Aquestes han de ser conegudes i respectades.
Per exemple, es poden limitar correus fora d’horari. Igualment, es poden establir protocols de resposta.
La formació és un element clau. Les persones treballadores han de conèixer els riscos i les mesures preventives.
A més, els comandaments intermedis tenen un paper fonamental. Han de liderar amb l’exemple.
Finalment, cal tenir en compte l’ergonomia. Això inclou:
Aquestes mesures redueixen la càrrega física i mental.
Per reforçar la prevenció, es poden implementar diverses bones pràctiques.
En primer lloc, promoure pauses actives durant la jornada. Això facilita la recuperació.
En segon lloc, fomentar una cultura de confiança. Així, es redueix la pressió per estar constantment disponible.
També és útil simplificar els canals de comunicació. Menys eines poden significar menys saturació.
A més, cal prioritzar la qualitat per sobre de la immediatesa. No tot requereix resposta instantània.
La implicació de la direcció és determinant. Sense aquest lideratge, les mesures perden eficàcia.
Els comandaments, a més, actuen com a referents. Per tant, han de promoure hàbits saludables.
Això inclou respectar els horaris i evitar la sobrecàrrega digital. També implica escoltar les necessitats de l’equip.
En definitiva, el tecnoestrès i la fatiga digital són riscos emergents amb un impacte real. No obstant això, es poden prevenir amb una gestió adequada.
Per això, és necessari integrar-los dins de l’estratègia de prevenció juntament amb la resta de riscos psicosocials.
I aquí és on disposar del suport professional d’una empresa especialitzada en prevenció de riscos laborals pot marcar la diferència.
Des de Mutuacat Prevenció us podem ajudar a identificar i gestionar els riscos psicosocials de manera integral. D’una banda, realitzem avaluacions específiques adaptades a la vostra organització. D’altra banda, oferim formació pràctica per a equips i comandaments.
A més, us assessorem en la definició de polítiques de desconnexió digital i en la millora de l’organització del treball. Igualment, desenvolupem plans d’acció i seguiment per garantir l’eficàcia de les mesures. Tot plegat, amb un enfocament proper, rigorós i alineat amb les vostres necessitats.
Lourdes Calvet Malet
Tècnica en Prevenció de Riscos Laborals
