EMBARÀS PSICOLÒGIC: QUAN LA MENT CREA UNA REALITAT
L’embaràs psicològic, també conegut com a pseudociesi, és un fenomen poc comú però real que implica la manifestació dels símptomes típics de l’embaràs en dones que no estan realment embarassades.
Afecta dones de totes les edats, però és més comú en dones en edat reproductiva, especialment aquelles amb antecedents de infertilitat, pèrdua gestacional o que s’acosten a la menopausa.
Causes
- Desig intens d’embaràs: Les dones que experimenten una pressió social o personal per concebre podrien desenvolupar un embaràs psicològic com una resposta a aquest desig profund. La ment pot influir en el cos i desencadenar canvis físics que simulin un embaràs real.
- Factors psicològics: L’estrès, l’ansietat i altres factors psicològics poden tenir un impacte significatiu en la salut reproductiva. En alguns casos, la ment pot interpretar aquests factors com una necessitat d’embaràs, i produir símptomes com nàusees, augment dels pits i altres senyals típics de l’embaràs.
- Desregulació hormonal: La interacció complexa entre els hormones i el sistema nerviós pot donar lloc a canvis en la producció d’hormones relacionades amb l’embaràs, fins i tot en absència de gestació real.
Símptomes
Els símptomes són similars als d’un embaràs real: amenorrea (absència de la menstruació), augment dels pits, nàusees, acidesa, vòmits, augment del volum abdominal i altres senyals com la sensació de moviments fetals. Aquesta similitud pot crear una confusió comprensible en les persones afectades.
Tot i que els símptomes físics d’un embaràs psicològic poden semblar reals, hi ha diferències clau. No hi ha augment de la grandària de l’úter durant una exploració, i és impossible observar el fetus durant una ecografia o escoltar els batecs del cor. També destaca en els casos més prolongats l’absència d’inversió del melic o l’absència de part.
Tractament
En primer lloc cal demostrar a la persona afectada que l’embaràs no és real, mitjançant les corresponents exploracions i proves diagnòstiques. En molts casos, aquesta revelació pot ser suficient per a la desaparició del trastorn. No obstant això, quan això no és suficient, es pot recórrer a la psicoteràpia. Amb l’ajuda d’un psicòleg o psiquiatre, per identificar i tractar les causes subtils de la problemàtica. En casos extrems, i sempre amb supervisió mèdica, pot ser necessari el tractament farmacològic amb antipsicòtics o antidepressius.
En definitiva, l’embaràs psicològic és un trastorn real que pot tenir un impacte significatiu en la salut física i mental de la dona afectada. La confusió, la desil·lusió i la vergonya poden sorgir quan es descobreix que l’embaràs no és real. Amb el tractament adequat, la majoria de les dones poden superar aquest trastorn i seguir endavant amb les seves vides.
