SÍNDROME DE RAYNAUD

La síndrome de Raynaud és un trastorn vascular que provoca episodis de vasoespasme, és a dir, un estrenyiment dels vasos sanguinis. Aquests episodis es produeixen en resposta a l’exposició al fred o a l’estrès emocional, i poden afectar diferents parts del cos, però les més habituals són els dits de les mans i dels peus.

Síntomas

L’exposició al fred, les emocions fortes o les vibracions provoquen símptomes com ara:

  • Canvis de color
  • Sensació de fred
  • Dolor ardent
  • Pèrdua de sensibilitat o formigueig

Aquests signes apareixen en un o diversos dits, normalment els 3 del mig i de vegades el polze, però també es pot donar a les orelles o el nas. Els canvis poden durar minuts o fins i tot hores.

Els símptomes de la síndrome de Raynaud es caracteritzen per una seqüència de tres fases:

  • Fase blanca: Els dits afectats es tornen blancs o pàl·lids, a causa de la disminució del flux sanguini.
  • Fase cianòtica: Els dits afectats es tornen blaus o violacis, a causa de la falta d’oxigen.
  • Fase vermella: Els dits afectats es tornen vermells o rosats, a causa de la recuperació del flux sanguini.

En alguns casos, els episodis de vasoespasme poden ser molt dolorosos.

Causes

La causa exacta del transtorn és desconeguda. Aproximadament en el 80% dels casos (síndrome de Raynaud primària) es considera una afecció idiopàtica, és a dir, que no té una causa determinada. No obstant això, en la resta de casos (síndrome de Raynaud secundària) pot estar associada a altres patologies:

  • Malalties autoimmunitàries: com la síndrome de Sjögren, el lupus eritematós sistèmic o la malaltia de les artèries perifèriques.
  • Malalties vasculars: com la síndrome de CREST, la malaltia de Buerger o l’arteriopatia obliterant perifèrica.
  • Cremades per fred.

Diagnòstic

El diagnòstic del síndrome de Raynaud es basa en la història clínica del pacient i en l’examen físic. En alguns casos, pot ser necessari realitzar proves addicionals, com una angiografia digital o una ressonància magnètica.

Tratamiento

El tractament es centra en la prevenció dels episodis de vasoespasme. Per això, es recomana:

  • Evitar l’exposició al fred i a l’estrès emocional.
  • Utilitzar roba tèrmica i guants en cas de fred.
  • Mantenir-se hidratat.
  • Evitar fumar.

En alguns casos, pot ser necessari utilitzar medicaments, sempre amb prescripció mèdica, per alleujar els símptomes dels episodis de vasoespasme.

El pronòstic de la síndrome de Raynaud és generalment bo. No obstant això, en casos greus, els episodis de vasoespasme poden causar danys permanents als teixits, com úlceres o gangrena.

En conclusió, la síndrome de Raynaud és una malaltia vascular complexa amb diverses manifestacions clíniques i sempre és aconsellable consultar el metge per tal de definir les causes i tractament que requereix. El tractament ha d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada pacient, tenint en compte les causes, els factors de risc i les possibles complicacions.

ES